dilluns, 15 de maig de 2017

Capítol final

Amb aquesta entrada podem dir que donem per conclòs el nostre treball al bloc i ens acomiadem d'aquest últim curs de batxillerat. Per aquest portafoli final he escollit les tres meues entrades que més m'han agradat.

La primera és Hivern del 92 perquè va ser la meua primera entrada del curs quan em vaig incorporar a classes un mes més tard que la resta dels companys. A més, després de tot l'estiu, quan vaig començar a escriure l'entrada va ser un poc "incomode" perquè pareixia que se m'havia oblidat tot el valencià aprés i vaig necessitar molta ajuda del traductor.

La segona, Mai és tard. És l'ultima entrada que vaig fer i l'he triat perquè va ser una de les entrades que més fàcil em va resultar de fer de tots els anys de bloc. Sóc una persona que sol tardar molt fent qualsevol entrada però amb aquesta de tema lliure el resultat final em va agradar molt, a més, el missatge es podria aplicar a aquesta última setmana d'exàmens.

I com no, he de incloure l'entrada del videolit "Les roses recordades" de Salvador Espriu. Va ser una entrada que fins l'últim dia no havia decidit fer-la perquè em donava molta vergonya gravar-me llegint un poema i que després el foren a escoltar tots els companys. Encara que en primer de batxillerat, ja havia fet un videolit que em va eixir prou bé, però sense haver de parlar. Fins i tot, tota la classe el va votar com el millor videolit.

Per concloure, he de dir que ha sigut un any intens ple d'emocions i de bons i no tan bons moments. La veritat és que estic molt content d'haver acabat ja, i encara que podria haver donat més en moltes ocasions, haver estudiat més o haver anat més a classe, en general estic satisfet amb el resultat a valencià. M'he esforçat molt més que l'any passat, encara que això no era difícil ja que el curs passat a vegades anava als exàmens sense estudiar o simplemente ni anava. 

Us desitge sort a tots en les vostres noves etapes de la vida i que vos vaja tot el bé que espereu.


Portafoli Final

Ja acabem el curs i toca fer l'última entrada al bloc. Per a mi les tres entrades que més m'han agradat han sigut:

"Guarda't d'amics que se't puguen convertir en enemics. Ells saben com ets.", Joan Fuster.

Amics, eixes persones que t'acompanyen a totes parts del teu camí. Tenen confiança amb tu i et coneixen perfectament: el teu caràcter, els teus hobbies... No obstant això, és tan fàcil trobar bons amics?

En realitat, es podria dir que els vertaders amics que un té al llarg de la seua vida es poden comptar amb els dits d'una mà. La resta són un altre tipus d'"amics". Però, alguna vegada has pensat en els "falsos amics"? D'eixos et trobaràs molts al llarg de la vida. I el més important...! Són amb els que has de tindre molta cura. Es presenten com amics i es guanyen la teua confiança per a, més tard, utilitzar-ho en la teua contra. Per eixa raó, jo he deixat de confiar tant en la gent.
Fa temps vaig confiar en una "amiga", o com a mínim això pensava que era. Jo comptava amb ella per a tot. Però em va trair de mala manera. Des d'eixe moment vaig aprendre que s'ha de tindre molta cura a l'hora de confiar en qualsevol. Ara no sóc desconfiada, sinó simplement acurada.

Aquell a qui tingues com bon amic li ho contaràs tot pel fet que ho és. Això no és cap mal. No obstant això, abans de confiar en ell cegament, assegura't de quina classe d'"amic" és. Una vegada hages confiat en ell no podràs tornar enrere i això que consideraves una amistat es pot tornar en una enemistat.


A l'hora de fer aquesta entrada, en realitat no sabia cóm fer-la ni sabia elegir sobre què anava a parlar ni què anava a dir. Però, quan vaig escriure la primera oració, les idees començaren a vindre al meu cap, sobre tot perquè l'oració de Fuster em va donar molt en que pensar. Sincerament, crec que aquesta ha sigut l'entrada que més em va agradar.


La segona entrada que més m'agrada és:

Nadal: tradiciò o consum?

Nadal és una de les festes més importants del calendari cristià, en la qual es celebra el naixement de Jesús. Aquesta tradició ve de fa centenars d'anys. No obstant això, hi ha una gran diferència entre la celebració en l'antiguitat i als nostres dies.

Aquesta festa era el motiu pel qual els nostres avantpassats es reunien tots els anys en família per a celebrar el natalici. Com es pot veure, al principi era principalment una tradició religiosa, però amb el temps tot el món ha terminat celebrant-la i, a poc a poc, ha anat perdent el seu sentit tradicional i espiritual i s'ha convertit en el que és ara.

Actualment, aquesta festa és una excusa per a reunir a tota la família i veure gent que no havies vist des de l'any anterior. El retrobament amb cosins, oncles i altres estimats amb quins posar-te al dia de la vida. Tanmateix, això és només una cara de la moneda. A un més de Nadal, els preparatius ja comencen, tots els carrers es decoren amb llums, es posen els arbres decorats en les cases, i com no... comencen les grans campanyes publicitaries de colònies, joguets, roba... La gent comença a comprar una gran quantitat de regals per als familiars i, sobretot, pels xiquets quins esperen tot l'any l'arribada de la festa per a rebre regals. Les persones es tornen boges, abarroten els centres comercials i compren sense límits. Inclòs, es diu que el cinquanta per cent de les ventes de tot l'any és precisament d'aquest moment.

Per a mi el Nadal és una festa molt especial per a veure a la família i gaudir de la seua companyia, tanmateix, s'ha convertit en un motiu de consum amb el qual les persones "malgasten" els diners i fan més riques les empreses, i això hauria de canviar i, en conseqüència, recuperar el vertader sentit del Nadal.


Al principi quan ens digueren aquest tema per a escriure vaig pensar "I perquè aquest tema?", però quan vaig posar-me, em vaig adornar que és una qüestió molt important i tots hauríem de conscienciar-nos del fet que el consumisme ocupa gran part de la nostra vida i moltes vegades no ens adonem.


I l'última entrada del "top 3", per a mi ha sigut la següent:

"Teoria i pràctica de la flor natural" de V.A. Estellés

video


Aquesta entrada em va resultar molt interessant. Feia temps que no em feien fer un videolit, i m'ha fet recordar quan fa temps un professor de valencià ens va gravar a la classe recitant poesia.


Finalment, hem acabat un curs llarg i molt dur en el qual ens hem estat preparant per al que ve ara, el selectiu. Hem donat el que podíem i ara tot s'acaba. Personalment tenia moltes ganes d'acabar i posar fi a batxillerat, però he de reconéixer que també hem fa un poc de pena perquè aquesta etapa de la vida s'acaba ja i hauré de deixar moltes coses darrere. Però bé, quan acaba una història sempre comença una altra nova, així que a ara toca donar l'últim pas, terminar els exàmens, fer la prova PAU i ja veurem el que vindrà després.

portafoli

Aquestes son les entrades que em resulten les més adecuades per a agafarles com les millors , cada una d'elles tenen un valor diferent pr a mi .
En Halitosis , m'agrada l'idea de acabar tú amb un final diferent .


HALITOSIS:

Ara , l'home viu en un xalet amb planta baixa , en aquest xalet l'home  prohibit rebre visites d'algú, esta apresonat en aquell lloc . No li deixen eixir perqué quan obri la boca tot al seu alredidor es posa malalt,fins i tot el menjar , el que minja és un menjar preparat , que ja esta triturat i amb els nutrients suficients per a  estar saludable .
L'home no tenia ninguna raó pera viure , però el retenien per a investigar l'halitosi , ell fart d'aixó intentava suicidarse però no ho aconsegueix ,fins i tot a l'hora de tindre tantes ganes de morir qué va agafar el pot del minjar , trencarlo i tallar-se ell mateix el coll .










En Hamlet , l'obra em va pareixer espectacular i per aixó volia recarcar-ho en aquesta entrada .

HAMLET:

La setmana pasada i varen anar a vore una interpretació de Ximo Solano i  Josep Manuel Casany , d'una obra trencadora escrita per Manuel Molins , que fa una historia diferent de la veritable escrita per Shakespeare HAMLET , aquesta representació va ser al teatre micalet de València .

Aquesta obra  un carácter més de les situacions que podem estar acostumats en els últims anys en la societat actual , en Hamlet Canalla es fa una persecució a la corrupció per part de Hamlet , també es veu clar la idea de no tindre estima a la figura de la dona, on el protagonista li falta al respecte repetides vegades i fins i tot arriba a agredir a la seua mare .

La  posició de Hamlet en una estona de la interpretació que fins i tot es besa amb el seu amic , ens trasllada a la idea de no tindre cap capítol de homofóbia com si estiguerem en un altre temps .

L'obra Hamlet Canalla és una obra diferent que m'ha agradat moltíssim , que fins i tot tornaría a vore sense cap dubte .
Per a mi , els actors han estat de 10 !! .




L'última de les tres entrades que agafe , és la primera del curs , per qué amb aquesta va escomençar tot el curs .


IMPORTANCIA DE LA LLECTURA ;

Des de xicotet tenim l'obligació de llegir els llibres que els profesors deien ,però des del meu punt de vista no eren lectures amb un títol que no incita a llegirlos .

Més tard en l'institut els llibres tenien títols mes acordes i que feien que la necesitat de veure de que tracta  l'obra cresquera com les ganes de seguir lleguint .A més en l'ESO els profesors deixen llibres voluntaris peró a més tu pots donar idees de llibres .

 A mi personalment m'agrada un bon llibre i aixó és algo que no sabía fins la meua entrada en l'institut on amb molts llibres interesants he agafat el cuquet de la lectua , el llibre que més me gusta és "Finis mundi " per qué embolica misteri amb el temps de l'historia .

L'última entrada

La veritat és què em dona un poc de llàstima que aquest curs s'acabe, no per els exàmens per aquests ho estic desitjant, però si per els meus companys i al mateix temps m'alegre perquè a partir d'hora les nostres vides ja s'encaminen cap a la maduresa per fi estudiarem el que ens agrada!

En aquesta portafoli vaig a triar les entrades que més m'han agradat o les que més treball m'han costat:


  1. En primer lloc, vaig a triar El món meravellós de la lectura aquesta va ser la primera entrada d'aquest any i em porta molts records de les emocions que tenia al principi del curs i quan ràpid m'ha passat el temps.
  2. En segon lloc, m'agrada molt Sobre l'obra Hamlet canalla  perquè l'obra esta molt bé i jo em vaig divertir molt.
  3. Per últim, tenim el videolit aquesta entrada l'he posat perquè és la que més treball, sense dubte, m'ha costat. Em vaig tenir que resoldre jo mateixa la vida descarregant el programa, elegint el poema i les fotos que pensava que podrien quedar bé i la voz...em vaig tenir que grbar moltes veces perquè sempre havia alguna cosa que estava malament. 
A la fi dir que ha sigut un any bastant complicat i aun em queda moltíssim per estudiar asique em vaig anant. Desitgeu-me sort! Adéu!

Adèu batxillerat!

Segon de batxillerat s'acaba. Sí, pareixia impossible en setembre però a soles ens queden quatre dies, literalment. Vaig a fer l'última entrada al blog i la veritat és que, en certa forma, en dona un poc de pena. Però, no ús entretinc ara i ús deixe amb el portafoli: 

Comence triant aquesta entrada perquè dic que no és un curs tan difícil i que anime a la gent a fer batxillerat i em deixa parada com he canviat d'opinió uns mesos més tard. No dic que no el recomane però sí que és dur, sobre tot el tercer trimestre, i que si no t'agrada estudiar i no el tens clar, tries una altra opció, que hi ha un muntó i que et poden obrir moltes finestres en un futur. 


La segona entrada d'aquest portafoli és el Videolit. La veritat és que aquesta la trie a soles per l'esforç que vaig haver de fer perquè quedara bé. Vaig fer-la al meu poble i no tenia molta cobertura i internet molt menys, a més, quan pareixia que ja estava tot i la vaig pujar les meues amigues em deien que es veia com una foto i no com un vídeo. Al final em va eixir bé i vaig traure un 7 però, cal admetre que sempre he sigut una negada per a la informàtica...


L'última entrada per aquest portafoli és 'Tens un per què?'. Aquesta m'agrada pel tipus de reflexió que faig. Es tractava de començar a contar una història amb 'podries...', i, encara que al principi no sabia molt bé com enfocar-lo, vaig deixar a la meua ment i els meus dits lliures i quan vaig acabar i vaig llegir-la em va agradar molt. Ús convide a llegir-la!: 


Ja està, ja he acabat l'entrada, ja he d'acomiadar-me. La pena de la qual parle a la introducció no és perquè vaja a deixar de fer deures (que és allò que més desitge) sinó, perquè quan açò acabe estaré dient adéu al que ha sigut tota la meua vida, estaré dient adéu al meu barri, als meus amics... (perquè em vaig a Castelló a estudiar). És una decisió difícil, ho sé, però, vull fer el que jo vulga m'haja d'anar on siga i açò implica deixar moltes coses darrere. 

Però bé, no vull fer açò molt melancòlic i em vaig ja perquè tinc moltíssim que estudiar. Sort per als de primer de batxiller l'any que ve!


Segon de batxillerat s'acaba.

Amb aquesta entrada es possa fi al curs, ha sigut un any molt complicat, al principi del curs ja es podía veure que això no iba a ser gens fàcil i en aquestes últimes setmanes ens hem donat compte de l'estrés que supossa segon de batxillerat. Sent sincer pense que podría haber tragut molta més nota de la que he tragut però aún queda la setmana més complicada de totes i toca fer l'últim esforç.
Per últim vaig a triar les tres entrades que més m'han agradat:

En primer lloc "El mon de la lectura", he triat aquesta entrada perque va ser la primera i significava l'inici del curs.


En segon lloc "Se pot confiar en un amic", he triat aquesta perque el tema era molt interessant i vaig donar la meua opinió personal amb molta sinceritat.

En tercer lloc "La senzillesa de Hamlet Canalla", aquesta l'he triada perque va ser un entrada diferent no teniendo que opinar de una obra de teatre que varem amar a vore.

Última entrada.

 Esta és la ultima entrada en el bloc, i comentaré les meues tres entrades que mes m'hagen agradat.
En primer lloc, la de Bob Dylan i el seu polèmic premi nobel de literatura. Fent esta entrada al principi només tenia clar algunes idees sobre per què li donaven el premi al, un músic, però mai havia escoltat la lletra de les seues cançons. Llavors em vaig posar a escoltar varies cançons parant-me a mirar la lletra i em van paréixer bones, carregades de crítiques i sinceres. Esta entrada creia que se m'anava a fer pesada però resulte ser prou entretinguda.
En esta entrada calia triar un text del relleu, Amor i Cendres, i escriure el nostre propi final. La veritat que està entrada no quede molt bé el resultat, crec que per la mala forma en què expresse algunes idees sobre el final de la història i la vaig fer molt llarga, em vaig complicar massa crec. Però m'agrade, perquè a l'escriure-ho i poder crear una història lliurement és més interessant.
Finalment, esta entrada ha de veure el llibre Ser Joan Fuster on hi ha assajos breus, i havíem de triar un de referència i fer un text sobre això amb l'estil de Fuster. Vaig estar dubtant molt sobre qual desenrotllar, i vaig triar un en què sentia que podia expressar bé ma opinió. Com este text és argumentatiu, és més personal, et dóna potser més confiança i més claredat a les idees, a més amb el tema més lliure és més amé i em va agradar escriure-ho.


 Ja només espere que quede un examen, crec que he millorat encara que conscient que es pot millorar molt més, esta assignatura se'm fa difícil però jo mateixa no me la vull fer més difícil, posar actitud i ganes. Estic satisfeta amb el curs, es que és millorable però ja queda poc i espere que tot vaja bé.

PORTAFOLI 2016/2017

Espere que aquesta siga l'última vegada que faré una entrada a un blog de valencià. Enguany ha sigut una mica estrany, ja que ha estat l'any més dur de la meua vida tan estudiantil com fora de l'institut, per això he triat aquestes tres entrades:

Resultado de imagen de se acaba el cursoHe triat aquestes tres perquè són les que més m'han agradat i han sigut tres temes que al meu parèixer han sigut molt favorables en la meua condició com a "blogger" i són les que més orgullós estic perquè m'he pogut expressar amb el meu punt de vista. En aquests dos anys de batxillerat he conegut a persones increïbles d'altres instituts i a professores que marcaràn un avanç i un després en la meua vida. M'agradaria molt poder dir: Finalment m'he graduat!! Però encara queda una última setmana de dormir poc i de molt estrés i espere poder dir aquella frase prompte. Adéu SegondeBat!

http://portafoli22b1617.blogspot.com.es/2017/02/una-llengua-per-tots.html

http://portafoli22b1617.blogspot.com.es/2017/03/som-o-no-som-valencians.html

http://portafoli22b1617.blogspot.com.es/2017/05/podries.html


diumenge, 14 de maig de 2017

PORTAFOLI FINAL


En aquesta entrada triaré les entrades del curs que més m´han agradat, en conmemoració del fin d´aquest curs tan complicat pero que ha tingut moments de molta diversió i on he trobat grans amistats a la classe.

La primera entrada que he triat és aquesta perque faig una reflexió sobre la situació actual al món global.


La segona entrada que he triat és:


La raó per la qual he triat esta entrada és que l'obra de què parle en esta obra és una representació que vam ser a veure tota la classe i m'agrade molt l'adaptació que van fer de l'obra original.

I per últim he triat aquesta entrada:


Perquè en esta entrada mostre una opinió crítica que tinc sobre les festivitats comercials i més concretament sobre la Nadal.

Resultado de imagen de fin de curso

Fins mai, segon de bat.

Ja ha finalitzat el "pitjor curs de tots" i per a tancar-lo de manera definitiva vaig a fer una selecció de les meues entrades favorites.

Records del pasat.

Podries recordar-te, recordar-te de quan era menut, de quan solia anar a la petita platja que hi havia al costat de ma casa. Escrivia paraules a la sorra. M'agradava   notar com el vent a la meua pell, mentre veia volar a les gavines, i jo cantava les meues cançons preferides.
En aquella platja que jo considerava meua, coneixia tots els racons possibles on amagar-me i jugar amb els meus amics, i així guanyar tot el temps. M'encantava jugar a amagar-nos . Era el típic joc que em portava bons records de l’estiu,  m’agradava molt recordar-los perquè em sentia molt bé amb mi mateixa, amb el jo d’aquelles èpoques.
En aquell món on només nosaltres viviem, i encara que estiguérem sols,erem feliços.

Avorriment

"L' Asian_princesS acclera el ritme, diu que no vol que s'ature, que no vol que se'n vaja, que es vol escorrer amb ell."

El bud tanca el xat. S' alça de la cadira i trau una motxilla que feia molt que tenia guardada baix del llit.
Per fi va a fer-ho, baixa les escales, obri la porta de l'habitació i l'agafa, entra al saló i li pega dos trets a  el seu pare. Soterra l'arma en un jardí proper i agafa el cotxe cap a l'aeroport. La culpa li produeix inseguretat, pensa que el van a pillar, un cotxe porta darrere seua dos o tres carrers...
Ja está dintre de l'aeroport, el cotxe no ha parat però continua nerviós, cada vegada més. Arriba l'hora de passar la motxilla per la seguretat i entregar la documentació. L'agent li pregunta el perquè del seu viatge. Més nerviós.
-Treball.
L'agent el deixa passar...

Aterra en el seu destí, no coneix a ningú, únicament té una adreça. Pregunta a dos homes, però no l'entenen.
Després d'eixir de l'aeroport veu una parella parlant el seu idioma i pregunta com arribar a la adreça. Accedixen a acompanyar-lo fins allí...
Toca a la porta. Ningú obri. Torna a tocar i per fi ix, era ella, Natsuko. Estava en el Japó.

Realitat

Ja ens fem majors, tenim quasi 18 anys. Fa no res estàvem en quart de l'ESO i ara ja estem en segon de batxillerat.
Tothom parla d'aquest curs com un dels més difícils, i en part tenen raó, però jo pense que la diferència la marca el treball diari i l'estudi, que per la meua part no ha sigut molt.
A hores d'ara estic preparant l'última setmana d'aquesta evaluació primera, però ja de cara a la segona i tercera m'agradaria dur a terme una mena de canvis en els meus hàbits d'estudi, que són imprescindibles per aprobar però si per a traure notes més elevades, com fer els deures i repasar el temari dia a dia. M'agradaria aplicar-me més i donar-li la importàcia que realment mereix.

D'altra banda, la estudiantil del país genera molta incertesa i, con jo, molts alumnes treballem sense un objectiu marcat. Açó sens dubpte va a condicionar la defina i tercera avaluació, ja que tindrem menys temps del que cal.

En conclusió, tenir els objectius del curs clars és molt important, però el treball i la constància es imprescindible, intentaré fer cas de les meuesparaules...

Com heu vist he triat entrades molt relacionades amb l'aspecte personal.
 Son les entrades que més agust he fet i pero aquesta raó he decidit seleccionar-les. 
Les dues primeres són de caràcter més narratiu i les he seleccionat perque vaig tindre que tenir molta imaginació per a fer-les.
L'última es de caràcter més personal i reflexiu i encara que no haja complit les meues paraules al 100% sí que les he tingudes en compte durant el curs.

Portafoli final

El curs ja s'ha terminat. Tot un any d'exàmens i estrés que acaba en l'elaboració d'un portafoli. Aquí deixe les tres entrades que més m'han agradat.

Nadal: tradició o consum?


Nadal són unes setmanes en les quals tot el món se sent cristià, mentre que els altres 11 mesos no els interessa res. El 25 de desembre, el naixement de Jesús, una festa que es feia per a brindar per Déu i estar junts la família, però hui dia és més el sentit de festa, de no treballar, no anar a classe, i a més tindre regals.

Fa temps ja que la gent oblida el vertader significat de Nadal, pensa en desembre i ja li va al cap dues setmanes de vacances i sopars especials, perquè el 24 i 25 són menjars amb la família, on veus aquell familiar que feia mesos portaves sense veure, però per tradició cristiana veus tots els anys el mateix dia, gràcies a una tradició en la qual no formes part per les teues creences, però que fas per a tindre el gust de gaudir els dies de festa que et pugues guanyar.

Altre efecte del Nadal són les compres, tot el món gasta el doble o el triple de diners en un menjar que és com tots els altres, però que penses que és especial, i uns dies en què et gastes el teu sou en el regal que t'agradaria donar a la teua parella. O els adolescents, esperant les estrenes dels tios o dels avis.

Jo no sabria dir si Nadal és tradició o consum, perquè per a mi són tots dos.

Resultado de imagen de navidad

Aquesta l'he elegit perquè aquest tema es molt polèmic, i m'agrada la idea de poder comentar sobre què pense sobre això. Cada any pensem si fem el Nadal com a festa i gastar diners o com una tradició cristiana.

La segona que em va agradar molt va ser:
Aquesta entrada va ser el videolit. En l'ESO, amb un professor vàrem fer una cosa pareguda, però aquest vídeo em va agradar, ja que a part de ser el primer, empres un gran temps i busques moltes fotos i poemes, a més de grabar-te la veu i elegir una música tranquil.la per fer-lo més bonic.

Per acabar, l'entrada que més m'ha agradat va ser:

El maleït arròs

-Podries anar per arròs? Els iaios vindran en un tres i no res. La paella no es fa sola, i si vénen i no està fet el dinar veuràs com enguany no tens propina.
-Mare estic acabant la partida a la Play Station, el meu equip creu en mi, i no l'abandonaré per res en el món.
-Joan, para la partida i vés, no m'enfades que en temps de Nadal hem d'estar tots feliços. Vés a comprar i quan arribes continues la partida, però ara para-la.
-Però que dius? Com vaig a parar una partida online? Estàs boja! Vius en l'any 1400.
-És un joc, i es poden parar, Joan, a mi no m'enganyes, vaig nàixer abans que tu.
-Però no comprens que és impossible? Calla que em distraus i acabarem perdent, només quedem dos jugadors vius.
-Joan, para-ho que sé que pots. Vés per l'arròs ja!
-Ja em dóna igual, m'han matat.


Resultado de imagen de foto de arroz

En aquesta entrada teníem que escriure una història començant per la paraula "Podries", i jo vaig elegir el tema de les màquines de la Play Station, i què les persones que juguen es sentiran identificats. El drama de no poder parar una partida online fa que els jugadors barallem amb els pares, a més és un tema graciós.


Finalment, el curs s'ha acabat, tots els anys esperem que aquest dia arribe i per fi acabem Batxillerat. Hem fet moltíssims exàmens pels quals ens hem preparat molts dies abans. Els resultats són com esperava, bones notes i un coneixement que espere no oblidar. Ens queda la setmana d'exàmens i la PAU, estic segur què tots ho passarem i anirem a la nostra carrera tan esperada. A més, el 26 serà la nostra graduació, i l'esperem amb bones sensacions.

Resultado de imagen de graduado

PORTAFOLI FINAL

Aquesta és l'última entrada de curs, i vaig a escollir quines són les entrades que més m' agraden segons quan vaig fer cadascuna, la primera és:

                                                       EL MÓN DE LA LECTURA
 
Vaig a començar el blog escrivint de la importància que té la lectura en les nostres vides.

Quan era petita  recorde que al col.legi hi havia una biblioteca i cada cap de setmana podies portar-te un llibre a la teua casa i fer un xicotet treball sobre ell, m'agrada llegir i imaginar que em transporte a la història. He de dir que llegir és molt important i reflexionar sobre el que llegeixes perquè moltes vegades són lliçons de la nostra vida, llig molt poquet, durant l'any llig només els llibres que em demanen per a llegir, i no és una excusa, però amb totes les assignatures no tinc molt de temps . A l'estiu llig algun llibre del gènere que m'agrada que és sobretot la novel·la romántica. L'any passat vaig llegir una trilologia de: "El club dels incomprendidos" de Blue Jeans, i la veritat és que me'l vaig llegir molt ràpid perquè em va enganxar molt.
Tracta d'una xiqueta que és trasllada a Madrid i ha d'anar a unes reunions amb l'orientador i també hi van altres alumnes. Al principi les seues actituts són molt negatives però després seran un grup inseparable d'amics que passaran per dificultats en la seua vida, separacions, primer amor ... em va agradar molt perquè és perfecte per a la nostra edat i perquè en moltes ocasions m'he vist reflectida en algunes experiències. Aquest estiu també vaig llegir l'altre llibre que hi continua , i ja espere ansiosa a l'estiu que ve per a llegir l'últim. Llegir ajuda molt a l'hora d'escriure i de tindre menys faltes  d'ortografia.
 
Per a mi la lectura és oblidar-se del món, ficar-se dins de la història i sobretot gaudir del que llegeixes, i aprendre coses noves.
 
 
Aquesta entrada és de les que més m'agraden perquè va ser la primera entrada del curs i perquè el tema em va agradar molt. Com vaig dir, llegir és molt important i et porta a altre món, llegir és gaudir de cada història, m'agrada molt anar a les tendes de llibres i mirar el seu argument i descobrir altres llibres que mai he vist. Ara no tinc molt de temps pero sinò llegiria molt més!
 
La segona entrada és:
video
 
He elegit l'entrada del videolit perquè va ser una cosa que no havia fet mai per a classe i em va agradar la idea de preparar la música, les fotos la meua veu dient un poema, etc... Pense que va quedar molt bé i em vaig sentir orgullosa quan vaig veure tot acabat. Va ser una entrada diferent i em va agradar molt.
 
I la tercera i última entrada és:
 
                                                  LLUITA PELS TEUS SOMNIS

-Podries fer-me cas per una vegada, filla, li va dir la mare a Daniela.
-Però mare, ja no puc fer res més, el meu somni ha desaparegut, estudiar és molt difícil.
-Filla, no pots abandonar el teu somni, si ho desitges amb molta, molta força pot fer-se realitat".

La mare va estar una estona explicant-li a la filla la importància que tenen els somnis i que cal lluitar per ells. Li va contar que fa molts anys, quan ella era adolescent, tenia molts propòsits, però la vida posa molts obstacles en el camí i després de tot es va adonar que el millor era superar-los, i això va fer, no els va abandonar i va aconseguir el que ella tant desitjava, es va complir el seu somni.
-Daniela, no pots rendir-te ara, després de tot el sacrifici i el treball només falta un poquet d'esforç , jo sé que la vida és molt difícil i a vegades pensaràs que no pots però veuràs com aconseguiràs el que et proposes.
-Tens tota la raó, tot esforç al cap i a la fi té la seua recompensa.
-Clar que si, lluita pels teus somnis!
 

 

Aquesta entrada va ser l'última sense comptar el portafoli,  l'he elegit perquè quan vaig començar a escriure no tenia cap idea i vaig pensar en la situació que estic ara, estic en un curs molt difícil i moltes vegades he pensat que no podia més i que no puc aconseguir els meus somnis, aquesta època és la més dura i m'està costant moltíssim perquè és molta pressió, però si pense que en un mes s'acaba tot, i que puc traure molt bona nota en la pau i després fer la carrera que m'agrada, de segur que aconseguiré allò que em propose, per això he escollit aquesta entrada, perquè és un missatge per a no rendir-se mai.


I ací acaba aquest curs tan dur, la meua valoració és que has de treballar molt si vols traure bons resultats i jo treballant tampoc sempre ho he aconseguit, però a pesar d'això ha sigut un bon any i vull que s'acabe perquè de pressió ha sigut el pitjor però tindre un poc de nostàlgia perquè al principi serà estrany no veure a la mateixa gent de sempre. La setmana que ve serà molt estressant per a tots i ací no acaba tot, perquè en unes setmanes és la Pau i estic molt nerviosa, però si ix bé després començaré una nova experiència i tinc moltes ganes.